Canviar de ciutat
(indefinidament) és una experiència difícil per qui ha viscut amb passió la
seva ciutat d’origen. Un cop assumit el canvi, cal situar-se, entendre l’entorn.
Començar per l’espai urbà: carrers, places, botigues, esglésies, cafès, teatres.
Trobar aquells racons que et fan sentir acollit. Caminar pels carrers sense
rumb definit. Descobrir espais emocionants. Obrir els ulls de bat a bat.
Escoltar converses de persones, miols de gats, piulades d’ocells, piulades de mòbils.
Un cop assumit l’entorn
urbà, cal atrevir-se amb l’entorn rural. S’ha d’obrar de la mateixa manera, amb
la diferència notable que els carrers (regulars i pavimentats) es transformen
en camins (irregulars i de terra) i les illes de cases (el cel és el sostre) en
camps (el cel és l’horitzó). I potser la millor manera d’entendre l’espai rural
és fer-ho corrent.
Córrer és veure el
territori en seqüències contínues que el cervell va assimilant subtilment,
pràcticament sense esforç, perdent detalls però assumint la globalitat. És la
velocitat justa que permet interioritzar allò que veiem tot assolint distàncies
relativament llargues; d’aquesta manera podem fer-nos una idea de bona part de
l’àmbit rural que envolta l’urbà i alhora entendre millor la ciutat.
Trepitjar la terra
dels camins els capvespres de primavera corrent a un ritme suau és una
experiència única: una llum matisada, una temperatura òptima, piuladissa
d’orenetes... Conéixer el lloc d’acollida és la millor manera d’estimar-lo.
Josep M. Lapeyra
arquitecte
Fotografia: Josep M. Lapeyra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada