24 de gen. 2014

'Dies sabàtics' de Joan Masdéu


Enllaç al nou videoclip de Joan Masdéu 'Dies sabàtics' al qual vam aportar el nostre granet de sorra: alguns plans estan presos des del terrat de casa nostra, com ara la primera imatge que il·lustra la notícia al diari Ara. Vam compartir amb els professionals d'Acid Factory i en Joan Masdéu unes hores de la gravació d'un fred i assolellat matí de desembre. Bon treball per una bona cançó. Forma part del nou disc de Joan Masdéu 'Dissabte' (Música Global), que s'estrena el 28 de gener. Gaudiu-ne!

http://www.ara.cat/cultura/LARA-Dies-videoclip-Joan-Masdeu_0_1069693226.html

Fotografies: Josep M. Lapeyra

El paradís existeix


Tot sovint es parla de la infantesa com el paradís perdut, aquell espai de la nostra vida que recordem amb enyorança i que, òbviament, no tornarà (‘els anys passen de pressa’). Tot això està molt bé, però el millor són els paradisos que descobrim al llarg de la nostra vida i ens fem nostres, alguns dels quals es construeixen a partir de paradisos perduts a la nostra memòria que recuperem.
Per als barcelonins, una de les muntanyes de referència és el massís del Montseny, situat a cavall del Vallès Oriental, el Vallès Occidental i l’Osona; és on hem dut a terme les nostres primeres excursions, hem fet el nostre primer cim (Turó de l’Home, Les Agudes, Matagalls). És al Montseny on puc afirmar que el paradís encara existeix, amb fonaments a la infantesa però amb un sòlid present. Un d’aquests fonaments és una mítica excursió amb l’escola a Santa Fe del Montseny: un paisatge nevat i emboirat on els mestres ens van deixar lliures durant hores fins el moment de marxar. Vam gaudir com a bèsties la llibertat que ens van donar, vam aventurar-nos enmig de la boira, vam trepitjar neu a cor què vols. I tot això sense cap incident. Ara seria impensable aquesta llibertat: experències frustrades.
Els paradisos existeixen a la nostra ment per què existeixen físicament i els vivim: fer un tomb per Santa Fe al capvespre, donar una volta al pantà, travesssar els boscos caducifolis, trepitjar la primera neu de la tardor, veure les sequoies a peu de carretera, entrar a l’Avet Blau a beure un Cacaolat calent i veure Les Agudes entre els faigs despullats… això és el paradís, i és ara!

Josep M. Lapeyra i Farré
Arquitecte

 Fotografia: Josep M. Lapeyra