10 de jul. 2013

Plaça del Mercadal de Reus: una visió arquitectònica i urbanística (article publicat a 'NW La Revista de Reus', núm. 17, Juny 2013)

La ciutat de Reus disposa d’un magnífic eix urbà que formen els carrers Ample, Llovera, Monterols i Major, on es desenvolupa bona part de la vida ciutadana: enllaça els punts neuràlgics de la ciutat (de l’estació de trens a la Prioral de Sant Pere, passant pel Teatre Fortuny i l’Ajuntament) i té una intensa activitat comercial. Aquest eix està salpebrat amb espais oberts: places Víctor, Llibertat-Pintor Fortuny, Prim, Mercadal i Sant Pere, on la ciutat respira i agafa embranzida.

La plaça del Mercadal esdevé el principal d’aquests espais oberts: és el nucli de la ciutat antiga i el seu centre geogràfic (i encara ho és, ja que la ciutat s’ha desenvolupat urbanísticament al seu voltant); la seva disposició, tangencial a l’eix urbà (principal accés a la plaça), indica la manca de voluntat monumentalística de la plaça, sense treure-li categoria urbanística. Cal tenir en compte que la plaça no és fruit d’un projecte unitari, com s’esdevé amb moltes places porxades de Catalunya del segle XIX (Plaça Reial de Barcelona, Plaça Clarà d’Olot, Plaça del Mercadal d’Agramunt…), sinó que és fruit de l’evolució urbana de Reus: va passar de ser un espai situat fora muralles al segle XIII, a tocar d’un dels principals portals de la vila vella, a ser el centre neuràlgic de la vila al segle XV, tal i com indica Pere Anguera a ‘Urbanisme i arquitectura de Reus’.

Per tot això, podríem afirmar que els edificis que tanquen la plaça i li donen el seu caràcter tenen una anarquia ordenada: les cornises tenen alçades diverses (amb poques variacions), els edificis són d’èpoques diferents (des de modestos edificis del segle XIX fins a la rotunditat del Gaudí Centre, passant per l’exhuberància de la casa Navàs de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, d’inicis del segle XX) amb acabats diversos (arrebossat, pedra natural, plaques fotovoltaïques…), finestrals de formes diverses (predomini de la proporció vertical) acompanyats majoritàriament de balcons amb baranes de barrots de ferro, porxos fragmentats sense una modulació única... a més, l’edifici de l’Ajuntament (l’aspecte actual és de mitjans del segle XX) trenca el paral·lelisme de les façanes i gira subtilment per enllaçar els carrers Metge Fortuny i Galanes i orientar-se a sud. Amb aquest simple gest, l’Ajuntament marca la seva presència sense ostentacions innecessàries. La plaça té unes dimensions tals que assumeix amb naturalitat totes aquestes diferències, tot formant un conjunt amb molta personalitat.

Les modificacions dutes a terme aquest segle han reforçat el seu caràcter: el projecte de reforma de l’edifici on es situa el Gaudí Centre va decidir eliminar el porxo a doble alçada situat a la cantonada amb el carrer Monterols, sàvia decisió que ha tornat a unificar les alçades dels porxos i li ha tret el protagonisme que aquesta cantonada no hauria d’haver tingut mai; el paviment s’ha anivellat (mantenint la coca central històrica) i s’ha eliminat el trànsit rodat, fet que ha potenciat l’espai buit (si us plau, podríeu treure els bancs, que fan nosa?)  tot incrementant les possibilitats de generació d’activitats. Buidor de matinada, ebullició per Sant Pere.

Josep M. Lapeyra
Arquitecte
                                                                                                                                                    Fotografies: Josep M. Lapeyra