Un dels grans plaers de la vida és assistir al teatre* com a espectador, sobretot quan allò que veus i sents et fa bullir el cervell, et fa sentir viu. Sortir del teatre amb ganes de menjar-se el món gràcies als estímuls intel·lectuals rebuts. És aquí on comença tot, és el moment de passar a ser actors. No es pot ser permanentment espectador: cal que cadascú de nosaltres aprengui a crear, a decidir, a interpretar. Que els actors passin a ser els espectadors de les nostres interpretacions i creacions. Els estímuls positius generats han de ser transformats en accions encara més positives. I tot sense por, sense esperança (qui espera, desespera).
*Una recomanació d’un espectacle
vist al festival COS de Reus: ‘Trau’, de Guillem Albà. Una fantàstica reflexió
sobre el pas del temps, meravellosament intrepretada i executada.
Josep M. Lapeyra
Arquitecte
