La plaça del Mercadal esdevé el principal d’aquests espais oberts: és el nucli de la ciutat antiga i el seu centre geogràfic (i encara ho és, ja que la ciutat s’ha desenvolupat urbanísticament al seu voltant); la seva disposició, tangencial a l’eix urbà (principal accés a la plaça), indica la manca de voluntat monumentalística de la plaça, sense treure-li categoria urbanística. Cal tenir en compte que la plaça no és fruit d’un projecte unitari, com s’esdevé amb moltes places porxades de Catalunya del segle XIX (Plaça Reial de Barcelona, Plaça Clarà d’Olot, Plaça del Mercadal d’Agramunt…), sinó que és fruit de l’evolució urbana de Reus: va passar de ser un espai situat fora muralles al segle XIII, a tocar d’un dels principals portals de la vila vella, a ser el centre neuràlgic de la vila al segle XV, tal i com indica Pere Anguera a ‘Urbanisme i arquitectura de Reus’.
Per tot això,
podríem afirmar que els edificis que tanquen la plaça i li donen el seu
caràcter tenen una anarquia ordenada: les cornises tenen alçades diverses (amb
poques variacions), els edificis són d’èpoques diferents (des de modestos edificis
del segle XIX fins a la rotunditat del Gaudí Centre, passant per l’exhuberància
de la casa Navàs de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, d’inicis del segle
XX) amb acabats diversos (arrebossat, pedra natural, plaques fotovoltaïques…), finestrals
de formes diverses (predomini de la proporció vertical) acompanyats majoritàriament
de balcons amb baranes de barrots de ferro, porxos fragmentats sense una
modulació única... a més, l’edifici de l’Ajuntament (l’aspecte actual és de
mitjans del segle XX) trenca el paral·lelisme de les façanes i gira subtilment
per enllaçar els carrers Metge Fortuny i Galanes i orientar-se a sud. Amb
aquest simple gest, l’Ajuntament marca la seva presència sense ostentacions
innecessàries. La plaça té unes dimensions tals que assumeix amb naturalitat
totes aquestes diferències, tot formant un conjunt amb molta personalitat.
Les modificacions
dutes a terme aquest segle han reforçat el seu caràcter: el projecte de reforma
de l’edifici on es situa el Gaudí Centre va decidir eliminar el porxo a doble
alçada situat a la cantonada amb el carrer Monterols, sàvia decisió que ha
tornat a unificar les alçades dels porxos i li ha tret el protagonisme que
aquesta cantonada no hauria d’haver tingut mai; el paviment s’ha anivellat
(mantenint la coca central històrica) i s’ha eliminat el trànsit rodat, fet que
ha potenciat l’espai buit (si us plau, podríeu treure els bancs, que fan nosa?) tot incrementant les possibilitats de generació
d’activitats. Buidor de matinada, ebullició per Sant Pere.
Josep M.
Lapeyra
Arquitecte
Fotografies: Josep M. Lapeyra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada