L’Ajuntament de Reus segueix amb la seva tasca de decorar la ciutat.
Segurament és l’únic que es pot fer en temps de mancança de recursos, quan
l’obra pública es limita a l'arranjament de paviments i enllumenat, i un cop
oblidades per força les grans obres de lluïment. A l’espera de la reforma de la Plaça Llibertat desitjada per l’alcaldia, sobtadament han sorgit quatre
columnes en aquesta plaça. Es veu que provenen del cinema Kursaal que
antigament existia a la mateixa plaça, i que va ser enderrocat sense compassió
per gent sense criteri, o potser sí que tenien criteri: l’econòmic. La mateixa
sort que va tenir, per exemple, l’Hotel Londres situat a la plaça Prim, que va
ser substituït per una bèstia fora de lloc, amb una alçada desmesurada per les
dimensions de la plaça i que provoca massa ombra a l’espai lliure.
Urbanísticament, les quatre columnes han sabut trobar el seu espai, al
costat d’un parterre de la banda nord, i amb una àmplia perspectiva des de la
banda sud. En sentit longitudinal, des de l’avinguda Sant Jordi, pràcticament
desapareixen en un lateral darrera la caixa de granit i xapa de l’escala de
l’aparcament soterrat, mentre que en sentit transversal es situen amb un teló
de fons format per la vegetació de la banda nord de la plaça i amb múltiples
angles de visió des de la resta d’orientacions. Una col·locació discreta que no
entra en competència amb d’altres elements de la plaça (competir amb les grans
columnes de ventilació i il·luminació és impossible).
Òbviament, el fet que s’hagin col·locat quatre columnes (se’n van conservar
més?) ens remet immediatament a les quatre columnes jòniques de la muntanya de
Montjuïc de Barcelona, recentment restituïdes. El simbolisme no és gratuït, de
la mateixa manera que no ho és a Montjuïc (les quatre barres de la bandera
catalana); cal tenir en compte, però, que les columnes de Barcelona formaven
part d’un conjunt projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch per la
muntanya de Montjuïc on, a part de les quatre columnes frontals, es situaven
dos grups de vuit columnes a banda i banda de la plaça generada en aquest
espai. Aquestes no han estat restituïdes, tot i que no estaria de més, ja que
el reconstruït Pavelló Alemany de l’Exposició Universal del 1929 de
l’arquitecte Ludwig Mies Van der Rohe s’entén completament amb les vuit
columnes jòniques que justament es trobaven davant del Pavelló, les quals ja
existien en erigir-lo i que Mies Van der Rohe va assumir com a part inalienable
del projecte.
A Reus, la col·locació de les columnes, tot i l’encert en la disposició,
forma part de la necessitat d’aquest consistori d’omplir els espais buits amb
elements diversos, com passa amb els bancs de la Plaça Mercadal, que encara
aguanten sense que l’Ajuntament hagi entès que alteren la concepció de l’espai
i varien els moviments propis d’aquest tipus de places. Recordar el passat de
Reus és encertat, sobretot si aquest record té un simbolisme afegit, però no ho
és tant decorar la ciutat en comptes de pensar-la globalment.
Josep M. Lapeyra i
Farré
Arquitecte
Fotografia: Josep M. Lapeyra
