tag:blogger.com,1999:blog-85835833793758890622024-03-05T15:35:01.994+01:00Amat-Lapeyra ArquitectesAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-43443396015296170152015-04-02T00:34:00.000+02:002015-04-02T00:34:23.111+02:00L'última funció<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Vol GWI9525 Barcelona-Düsseldorf
de dimarts 24 de març de 2015: el copilot Andreas Lubitz va dur a terme la seva
última funció en estavellar l’avió A320 de Germanwings als Alps francesos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Quan l’11 de
setembre de 2001 dos avions van xocar de forma premeditada contra les Torres Bessones
de Nova York i les van destruir, l’impacte per a tothom va ser brutal, inclós
Andreas Lubitz, que aquell dia només tenia 13 anys; als 14 anys va començar a
anar al club de vol LSC Westerwald de Montabaur (Alemanya), el seu poble, per
iniciar-se en la seva passió: volar. I a fe que ho va aconseguir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Els pilots
terroristes del Boeing 767 d’American Airlines i del Boeing 757 d’United
Airlines van arrabassar el comandament dels avions amb un únic objectiu i
sabent que allò seria l’últim que farien en la seva vida; a mesura que
s’acostaven a Nova York, la sensació de poder s’incrementava exponencialment
convertint-los pràcticament en déus en disposar a la seva voluntat de la vida
d’un munt de persones. Els segons anteriors a l’impacte van ser d’una
intensitat extrema, d’una brutalitat màxima en veure al davant les torres i assumir
que en pocs segons desapareixerien per sempre més, un moment impossible
d’explicar des de dins per raons òbvies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Ben segur
que totes aquestes sensacions es van repetir en la ment d’Andreas Lubitz, amb
unes motivacions diferents però amb resultat idèntic. Apoderar-se de l’avió i
tenir clar l’objectiu, entrar en un estat d’excitació màxima en anar reduint
l’alçada i veure les muntanyes cada cop més a prop, saber que allò és el final
oblidant-se que al darrera seu 149 persones ignoren el seu tràgic esdevenidor.
Passar de tot a res, quan pocs segons abans es sentia la persona més poderosa
del món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">A ‘Astèrix i
el calderó’, Astèrix i Obèlix són contractats pel director de teatre
Eleonoradus per dir allò que se’ls passi pel cap en mig d’una obra de teatre
absurd protagonitzada pels actors de la seva companyia, davant d’un públic ple
d’autoritats romanes. A l’Obelix no se li acut altra cosa que dir ‘Són bojos,
aquests romans!’, fet que provoca la fúria del prefecte romà i l’arrest
immediat del director de la companyia. Un cop a la presó, Astèrix i Obèlix
s’ofereixen per treure’l, però Eleonoradus els diu: ‘Mai de la vida! M’acaben
de contractar per actuar a Roma, al circ! Una sola representació, però quina
representació! Amb lleons i tot! ...quedarà molt real’.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 150%;">Andreas
Lubitz segurament va pensar el mateix:
‘Una sola representació, però quina representació!’. La seva última funció i,
malauradament, la de 149 persones més que no havien comprat pas les entrades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Josep M. Lapeyra i Farré<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Arquitecte</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial; font-size: xx-small; line-height: 20px;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial; font-size: xx-small; line-height: 20px;"> Fotografia: Josep M. Lapeyra</span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ_lC9y96OZ1mN9PPaeDrzB_6-2nk05LWg7v23-N0d_cdX7fna60C_Aael3aKNQmNDiOPRE7CUFFbafOO3e57gYlfoMYaKhlNT3ADSQLQ9_Tc2j1ncRx47zNGbDcz2b-a848QXeaZxT0r-/s1600/DSC08619.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ_lC9y96OZ1mN9PPaeDrzB_6-2nk05LWg7v23-N0d_cdX7fna60C_Aael3aKNQmNDiOPRE7CUFFbafOO3e57gYlfoMYaKhlNT3ADSQLQ9_Tc2j1ncRx47zNGbDcz2b-a848QXeaZxT0r-/s1600/DSC08619.JPG" height="480" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<i style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 150%;">Avió A319 de Lufthansa fent pràctiques a l’Aeroport de
Reus el febrer de 2015, les mateixes pràctiques i al mateix lloc que les que va
fer Andreas Lubitz el desembre de 2013.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><i>Mohamed Atta, el pilot que va fer xocar el primer avió
contra la torre nord del WTC també va passar per l’Aeroport de Reus uns dos mesos
abans de l’atemptat...</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<o:p></o:p>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-62907481752805837312014-10-12T19:39:00.000+02:002014-10-12T19:48:11.830+02:00L'última vegada<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Te’n recordes del primer petó? Aquesta és una frase recurrent en què la
memòria fa un salt al passat per recordar un moment extraordinari on tot va
començar. El que no sovinteja, però, és plantejar-se que cada dia pot ser
l’última vegada d’alguna cosa sense saber-ho. Heu pensat mai en les parelles
que es separen? Un dia es van fer un petó que cap dels dos sabia que era
l’últim. I la mort? Quan et comuniquen l’adéu d’una persona coneguda, el primer
que penses és l’últim cop que la vas veure, que vas estar amb ella sense saber
que era l’última vegada; llavors t’entra una buidor interior, un pensar en tot
el que ja no podràs fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">L’última vegada que la meva filla va veure el seu company de classe (sense
saber que era l’última vegada).</span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">L’última vegada que els meus fills van veure el
seu avi (sense saber que era l’última vegada).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">L’ultima vegada que vaig veure l’amiga de la universitat (sense saber que
era l’última vegada).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">L’última vegada és el record viu, tot i que el present sigui dolorós.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">L’última vegada pot ser un inici que amoroseix el dol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Tot allò que vivim, si ho plantegem com si fos l’última vegada, permet
passar del buit a la plenitud instantàniament, ens fa estar preparats per la
següent etapa i superar el mal que ens fa saber que tot té un final. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Quan tot
acaba tot comença.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Josep M. Lapeyra i
Farré</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 150%;">Arquitecte</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial; font-size: xx-small; line-height: 20px;"> Fotografia: Josep M. Lapeyra</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPs8dwJk7kcTwU9OUOW0xi5FhxTYiwzcDoprbEGFCGHUBjM3PBNYrKoI2UuJi1cfXKM1JRKiyvTiRWpMcBym7FTJ6xMT8wwdfjYzQfVAMsrh0OoYW6kQID2IEWY5fvzVcczsQifvoAgy_Y/s1600/DSC05793.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPs8dwJk7kcTwU9OUOW0xi5FhxTYiwzcDoprbEGFCGHUBjM3PBNYrKoI2UuJi1cfXKM1JRKiyvTiRWpMcBym7FTJ6xMT8wwdfjYzQfVAMsrh0OoYW6kQID2IEWY5fvzVcczsQifvoAgy_Y/s1600/DSC05793.JPG" height="622" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-81261702797648212162014-10-12T19:33:00.000+02:002014-10-12T19:33:21.345+02:00Vuit bancs (i quatre jardineres) (article publicat a 'Diari de Tarragona', 27 de juliol de 2014)<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Un cop acabada la Festa Major de Sant Pere, paradigma de l’ocupació de
l’espai públic per part de la gent, la plaça Mercadal torna a acollir,
inevitablement, els vuit bancs i les quatre jardineres que ocupen les quatre
cantonades de la coca central.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">La plaça Mercadal forma part d’aquest tipus d’espais lliures situats al
centre de les ciutats, sense elements aliens que en condicionin l’ús, i que
assumeixen espais estàtics no fixos al voltant en forma de terrasses dels bars,
equiparables a miradors cap a l’espai central. Imagineu-vos la carpa d’un circ:
grades transformables al voltant d’una pista lliure on es produeixen els
espectacles. Una plaça d’aquest tipus ve a ser el mateix, on les grades són les
terrasses dels bars i la pista és l’espai on la gent es mou, s’atura uns minuts
a peu dret a saludar un amic, a intercanviar quatre paraules i continuar el seu
camí, on els nens juguen una estona, on es produeixen ‘espectacles’ de petit
format... un espai dinàmic, no pas estàtic. Aquest és l’error dels bancs i les
jardineres col·locats per l’Ajuntament: trencar el dinamisme amb elements fixos
que alteren els moviments naturals. Al circ hi ha espectadors que baixen a la pista (de grat o
per força) a participar d’algun número, però tot seguit tornen a la grada, no
s’asseuen en una cadira al mig de la pista. La gent asseguda no és ni pot ser
l’espectacle.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Durant <st1:personname productid="la Festa Major" w:st="on">la Festa Major</st1:personname>
passa el mateix: el centre assumeix la festa (<st1:personname productid="la Tronada" w:st="on">la Tronada</st1:personname>, els balls de
lluïment del matí de Sant Pere...) al voltant del qual es situa la gent (del
perímetre cap al centre). Els bancs prèviament han estat retirats, òbviament.
Durant la resta de l’any l’espectacle no té la mateixa categoria però segueix
sent espectacle.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Proposo un fàcil exercici a l’Alcalde, si pot ser acompanyat del regidor
d’Urbanisme, arquitecte de professió com qui signa aquest article: situar-se
davant del finestral que dóna al balcó del despatx d’Alcaldia, un magnífic
mirador de la plaça situat en un lloc estratègic, i observar durant uns minuts
els moviments de la gent que passa per la plaça per constatar l’alteració que
produeixen els bancs. Aquest mateix exercici es pot repetir però sense els
bancs i veureu la gran diferència entre una cosa i l’altra; aturar-se a un
costat de la plaça sense bancs i mirar el que passa al centre és, simplement,
un autèntic plaer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Potser algú pot creure que discutir al voltant d’aquests bancs sigui
absurd, però aquí el que està en joc és el caràcter de la plaça. Els bancs on
la gent gran pot asseure’s i descansar els pot assumir qualsevol altre espai de
la ciutat, però no la plaça Mercadal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 150%;">Cal donar valor a allò que tenim, a l’urbanisme que hem heredat, i això no
costa ni un cèntim!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 20px;">Josep M. Lapeyra i Farré</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 20px;">Arquitecte</span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 20px;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial; font-size: xx-small; line-height: 20px;"> Fotografia: Josep M. Lapeyra</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi507CoE-NxC5Ct0_zgopumhMrv_1R9xq6DRlC-wkWxqACnEquNnbIlTQwYrlJ_Nw1DYTLxNPWjqxKE7ecsrNdYfTS5dpU5YfjoUvpF30rjcsI2dCwZUrj_IW4N0y-L7o3871FBep8MnPzp/s1600/DSC05552.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi507CoE-NxC5Ct0_zgopumhMrv_1R9xq6DRlC-wkWxqACnEquNnbIlTQwYrlJ_Nw1DYTLxNPWjqxKE7ecsrNdYfTS5dpU5YfjoUvpF30rjcsI2dCwZUrj_IW4N0y-L7o3871FBep8MnPzp/s1600/DSC05552.JPG" height="480" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 20px;"><br /></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-42685192372804321222014-04-29T09:23:00.001+02:002014-04-29T09:28:39.131+02:00En principi<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">En principi aquest article versa sobre
l’ús i abús de l’expressió ‘en principi’. I dic ‘en principi’ per què en
principi aquest article volia tractar d’una altra qüestió que ara no ve a tomb,
però com que només era en principi a mig rumiar-lo he canviat d’opinió. En
principi aquest canvi és ferm; si tenim en compte que ‘ferm’ i ‘en principi’
són termes incompatibles, en principi puc canviar de tema en qualsevol moment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">S’usa ‘en principi’ amb aquella
alegria, sense comprovar la seva correcta adequació: acaba sent un comodí per
no mullar-se i mantenir un as a la màniga per si de cas. Quan sento el locutor
d’un programa informatiu de ràdio usar l’expressió ‘en principi’ quan no
s’escau, arribo a la conclusió que per dir això no calia dir res. Un periodista
té (o hauria de tenir) més informació que l’oient, i té l’obligació d’emetre
certeses (que no veritats) i no rumors tot sovint infundats. Dir ‘en principi’
és l’escut que et permet expressar qualsevol cosa sense acabar-la de comprovar
ni concretar. A continuació uns exemples reals:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">- Consulta a una entitat bancària sobre
les condicions d’una hipoteca: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">- Té clàusula terra? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">- En principi no.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">- Però en té o no en
té?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">- En principi no
–insisteix-.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Òbviament, el client va marxar ipso
facto. No es pot concretar res si és en principi. Algú s’imagina l’escriptura
d’una hipoteca amb una clàusula encapçalada per l’expressió ‘en principi’?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">- ‘En principi vull que el Sr. Javier
Aguirre es quedi’, dit pel Sr. Joan Collet, president del RCD Espanyol, en
referència a la continuïtat de l’entrenador la temporada vinent. Haurem
d’esperar que el Sr. Collet concreti els seus desitjos, per què de moment no sabem
si vol mantenir l’entrenador actual o no.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">- ‘En principi el Barça juga a les nou
del vespre’, dit per un locutor de ràdio. Què jo sàpiga, quan la LFP publica els horaris, al costat no hi
diu ‘en principi’, sinó que diu 21:00 h. Per què diuen ‘en principi’? Potser
són vidents i saben que un cataclisme mundial o una invasió d’elefants a la
gespa impedirà la celebració del partit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">En aquests temps de dubtes i incerteses,
‘en principi’ és l’expressió reina. I així anem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Josep M.
Lapeyra i Farré</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Arquitecte</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-66179671572950935962014-04-23T10:12:00.000+02:002014-04-23T10:13:50.618+02:00Sant Jordi<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Quan l'amor platònic, inabastable, esdevé un amor real, la vida adquireix un matís meravellós, passa a ser extraordinària.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Si això no s'esdevé, pot ser que el camí inesperat encara sigui més meravellós. </span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Josep M. Lapeyra i
Farré</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Arquitecte</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-size: xx-small;">
Fotografia: Josep M. Lapeyra</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezG_iJKJzDRB7Lof9OaPg9ozAJSnGNr5HwRM8MlEdJSfvMv4VMk_90bETs370-JOqKHG1ToHm2Iz6L_mWchaYkVVczdmKhCRDeKr2jU66B6KDJylipGZWZhWrat8M_tuUUd3wK8-ohomh/s1600/rosa2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezG_iJKJzDRB7Lof9OaPg9ozAJSnGNr5HwRM8MlEdJSfvMv4VMk_90bETs370-JOqKHG1ToHm2Iz6L_mWchaYkVVczdmKhCRDeKr2jU66B6KDJylipGZWZhWrat8M_tuUUd3wK8-ohomh/s1600/rosa2.JPG" height="635" width="640" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgixNTpHKqcOboUTR7vBlq2-B8deNbKyUu05Gi4ataaSgrN0Bhx-1McYkTvYlBFlfGxMD20ctB2JZSKJGJMk9KEPulJtGvNI2M9_zMVgZ7A_2HgbTlDLgI6WV0ZGZDUK2bzUIw9WvGG4Fwv/s1600/rosa.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgixNTpHKqcOboUTR7vBlq2-B8deNbKyUu05Gi4ataaSgrN0Bhx-1McYkTvYlBFlfGxMD20ctB2JZSKJGJMk9KEPulJtGvNI2M9_zMVgZ7A_2HgbTlDLgI6WV0ZGZDUK2bzUIw9WvGG4Fwv/s1600/rosa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgixNTpHKqcOboUTR7vBlq2-B8deNbKyUu05Gi4ataaSgrN0Bhx-1McYkTvYlBFlfGxMD20ctB2JZSKJGJMk9KEPulJtGvNI2M9_zMVgZ7A_2HgbTlDLgI6WV0ZGZDUK2bzUIw9WvGG4Fwv/s1600/rosa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-75365714397638420662014-02-12T12:17:00.000+01:002014-02-12T12:32:25.869+01:00Quatre columnes (article publicat a 'Diari de Tarragona', 7 de febrer de 2014)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">L’Ajuntament de Reus segueix amb la seva tasca de decorar la ciutat.
Segurament és l’únic que es pot fer en temps de mancança de recursos, quan
l’obra pública es limita a l'arranjament de paviments i enllumenat, i un cop
oblidades per força les grans obres de lluïment. A l’espera de la reforma de la Plaça Llibertat desitjada per l’alcaldia, sobtadament han sorgit quatre
columnes en aquesta plaça. Es veu que provenen del cinema Kursaal que
antigament existia a la mateixa plaça, i que va ser enderrocat sense compassió
per gent sense criteri, o potser sí que tenien criteri: l’econòmic. La mateixa
sort que va tenir, per exemple, l’Hotel Londres situat a la plaça Prim, que va
ser substituït per una bèstia fora de lloc, amb una alçada desmesurada per les
dimensions de la plaça i que provoca massa ombra a l’espai lliure.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Urbanísticament, les quatre columnes han sabut trobar el seu espai, al
costat d’un parterre de la banda nord, i amb una àmplia perspectiva des de la
banda sud. En sentit longitudinal, des de l’avinguda Sant Jordi, pràcticament
desapareixen en un lateral darrera la caixa de granit i xapa de l’escala de
l’aparcament soterrat, mentre que en sentit transversal es situen amb un teló
de fons format per la vegetació de la banda nord de la plaça i amb múltiples
angles de visió des de la resta d’orientacions. Una col·locació discreta que no
entra en competència amb d’altres elements de la plaça (competir amb les grans
columnes de ventilació i il·luminació és impossible).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Òbviament, el fet que s’hagin col·locat quatre columnes (se’n van conservar
més?) ens remet immediatament a les quatre columnes jòniques de la muntanya de
Montjuïc de Barcelona, recentment restituïdes. El simbolisme no és gratuït, de
la mateixa manera que no ho és a Montjuïc (les quatre barres de la bandera
catalana); cal tenir en compte, però, que les columnes de Barcelona formaven
part d’un conjunt projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch per la
muntanya de Montjuïc on, a part de les quatre columnes frontals, es situaven
dos grups de vuit columnes a banda i banda de la plaça generada en aquest
espai. Aquestes no han estat restituïdes, tot i que no estaria de més, ja que
el reconstruït Pavelló Alemany de l’Exposició Universal del 1929 de
l’arquitecte Ludwig Mies Van der Rohe s’entén completament amb les vuit
columnes jòniques que justament es trobaven davant del Pavelló, les quals ja
existien en erigir-lo i que Mies Van der Rohe va assumir com a part inalienable
del projecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">A Reus, la col·locació de les columnes, tot i l’encert en la disposició,
forma part de la necessitat d’aquest consistori d’omplir els espais buits amb
elements diversos, com passa amb els bancs de la Plaça Mercadal, que encara
aguanten sense que l’Ajuntament hagi entès que alteren la concepció de l’espai
i varien els moviments propis d’aquest tipus de places. Recordar el passat de
Reus és encertat, sobretot si aquest record té un simbolisme afegit, però no ho
és tant decorar la ciutat en comptes de pensar-la globalment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Josep M. Lapeyra i
Farré</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Arquitecte</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-size: xx-small;"> Fotografia: Josep M. Lapeyra</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQsw9mc_ZnQotk91YWCWo7_mAY_jpcZIpS-iwDn1ruF-eCTwza1vhr_QAtGW9d2xL6Wlf1yhEP5dSrDhIitaoL9cboweVawkR-2cmCnxlm9dty1EeP30h-lnhka9QJGbm0k1ikrbuBX4uJ/s1600/DSC00525.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQsw9mc_ZnQotk91YWCWo7_mAY_jpcZIpS-iwDn1ruF-eCTwza1vhr_QAtGW9d2xL6Wlf1yhEP5dSrDhIitaoL9cboweVawkR-2cmCnxlm9dty1EeP30h-lnhka9QJGbm0k1ikrbuBX4uJ/s1600/DSC00525.JPG" height="480" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-46961917972515882772014-01-24T11:51:00.001+01:002014-01-24T11:51:33.538+01:00'Dies sabàtics' de Joan Masdéu<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]--><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;">Enllaç al nou videoclip de Joan Masdéu 'Dies sabàtics' al qual vam aportar el nostre granet de sorra: alguns plans estan presos des del terrat de casa nostra, com ara la primera imatge que il·lustra la notícia al diari Ara. Vam compartir amb els professionals d'Acid Factory i en Joan Masdéu unes hores de la gravació d'un fred i assolellat matí de desembre. Bon treball per una bona cançó. Forma part del nou disc de Joan Masdéu 'Dissabte' (Música Global), que s'estrena el 28 de gener. Gaudiu-ne!</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.ara.cat/cultura/LARA-Dies-videoclip-Joan-Masdeu_0_1069693226.html">http://www.ara.cat/cultura/LARA-Dies-videoclip-Joan-Masdeu_0_1069693226.html</a></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCTlZ62N9uGAuwCiCV-N6XAwyzx_ykpSbFyZ_mbR3VjA20ddWHhvLRL2676_W-KoYO8SRD2w_ukAQjgeLGGvzQZlj_wRWdBoA0u5m3osVT5rD6wLVLbhlPz0IMllKT6DmudhaIJgt1aeuL/s1600/masd%C3%A9u.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCTlZ62N9uGAuwCiCV-N6XAwyzx_ykpSbFyZ_mbR3VjA20ddWHhvLRL2676_W-KoYO8SRD2w_ukAQjgeLGGvzQZlj_wRWdBoA0u5m3osVT5rD6wLVLbhlPz0IMllKT6DmudhaIJgt1aeuL/s1600/masd%C3%A9u.JPG" height="150" width="400" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-size: xx-small;">Fotografies: Josep M. Lapeyra</span></span><br />
<br />
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-43327780811536981882014-01-24T10:43:00.000+01:002014-01-24T10:43:04.538+01:00El paradís existeix<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Tot sovint es parla
de la infantesa com el paradís perdut, aquell espai de la nostra vida que
recordem amb enyorança i que, òbviament, no tornarà (‘els anys passen de
pressa’). Tot això està molt bé, però el millor són els paradisos que descobrim
al llarg de la nostra vida i ens fem nostres, alguns dels quals es construeixen
a partir de paradisos perduts a la nostra memòria que recuperem. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Per als
barcelonins, una de les muntanyes de referència és el massís del Montseny,
situat a cavall del Vallès Oriental, el Vallès Occidental i l’Osona; és on hem
dut a terme les nostres primeres excursions, hem fet el nostre primer cim (Turó
de l’Home, Les Agudes, Matagalls). És al Montseny on puc afirmar que el paradís
encara existeix, amb fonaments a la infantesa però amb un sòlid present. Un
d’aquests fonaments és una mítica excursió amb l’escola a Santa Fe del Montseny:
un paisatge nevat i emboirat on els mestres ens van deixar lliures durant hores
fins el moment de marxar. Vam gaudir com a bèsties la llibertat que ens van
donar, vam aventurar-nos enmig de la boira, vam trepitjar neu a cor què vols. I
tot això sense cap incident. Ara seria impensable aquesta llibertat:
experències frustrades. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Els paradisos
existeixen a la nostra ment per què existeixen físicament i els vivim: fer un
tomb per Santa Fe al capvespre, donar una volta al pantà, travesssar els boscos
caducifolis, trepitjar la primera neu de la tardor, veure les sequoies a peu de
carretera, entrar a l’Avet Blau a beure un Cacaolat calent i veure Les Agudes
entre els faigs despullats… això és el paradís, i és ara!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Josep M. Lapeyra i Farré</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Arquitecte</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBXJ9rfhiclABQUCLh2KvYZERH5gzODoQW3W9rICzIQF5YZjWbX7_CrMob81l34-Fh1fa2xV5bhCbxPojMwRJr5AOkyl7Ld8jfDxA1h4PlJJ194fAOGW6-TmhXKzJR2SHzSdPD-NUyIGFl/s1600/IMG_4905.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBXJ9rfhiclABQUCLh2KvYZERH5gzODoQW3W9rICzIQF5YZjWbX7_CrMob81l34-Fh1fa2xV5bhCbxPojMwRJr5AOkyl7Ld8jfDxA1h4PlJJ194fAOGW6-TmhXKzJR2SHzSdPD-NUyIGFl/s1600/IMG_4905.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> <span style="font-size: xx-small;">Fotografia: Josep M. Lapeyra</span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-13511489142681646052014-01-20T23:00:00.003+01:002014-01-20T23:29:20.196+01:00La nostra pàgina web<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWvotuIrIQbivYsNWx6Y2ZGoEtfAfq5WffCsmaVgeUmz4sUWV6KTooXdbn8-1JxL62M3mHE1oudDccDErEoC2IaVS3eVTMJhzGD4_Sy6QRILcaWOSL07CN7Vo5ddx6Q4KTDLdckL28G4-t/s1600/portadaweb.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWvotuIrIQbivYsNWx6Y2ZGoEtfAfq5WffCsmaVgeUmz4sUWV6KTooXdbn8-1JxL62M3mHE1oudDccDErEoC2IaVS3eVTMJhzGD4_Sy6QRILcaWOSL07CN7Vo5ddx6Q4KTDLdckL28G4-t/s1600/portadaweb.JPG" height="201" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="background-color: white; font-size: x-large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b><span style="color: red;"><a href="http://www.ala.cat/" target="_blank"><span style="color: red;">www.ala.cat</span></a></span></b></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-size: x-large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="color: red;"><span style="color: red;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;">Us convidem a veure els nostres projectes.</span></span></span></span><b><span style="color: red;"><span style="color: red;"> </span></span></b></span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-65515115564541422182013-12-05T19:27:00.000+01:002013-12-05T19:27:54.377+01:00Actors? Espectadors!<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Un dels grans
plaers de la vida és assistir al teatre* com a espectador, sobretot quan allò
que veus i sents et fa bullir el cervell, et fa sentir viu. Sortir del teatre
amb ganes de menjar-se el món gràcies als estímuls intel·lectuals rebuts. És
aquí on comença tot, és el moment de passar a ser actors. No es pot ser
permanentment espectador: cal que cadascú de nosaltres aprengui a crear, a
decidir, a interpretar. Que els actors passin a ser els espectadors de les
nostres interpretacions i creacions. Els estímuls positius generats han de ser
transformats en accions encara més positives. I tot sense por, sense esperança
(qui espera, desespera).</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">*Una recomanació d’un espectacle
vist al festival COS de Reus: ‘Trau’, de Guillem Albà. Una fantàstica reflexió
sobre el pas del temps, meravellosament intrepretada i executada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Josep M. Lapeyra </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Arquitecte</span></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-80058839264195091492013-07-10T11:07:00.000+02:002013-07-10T11:19:58.260+02:00Plaça del Mercadal de Reus: una visió arquitectònica i urbanística (article publicat a 'NW La Revista de Reus', núm. 17, Juny 2013)<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">La ciutat de Reus
disposa d’un magnífic eix urbà que formen els carrers Ample, Llovera, Monterols
i Major, on es desenvolupa bona part de la vida ciutadana: enllaça els punts
neuràlgics de la ciutat (de l’estació de trens a la Prioral de Sant Pere,
passant pel Teatre Fortuny i l’Ajuntament) i té una intensa activitat
comercial. Aquest eix està salpebrat amb espais oberts: places Víctor,
Llibertat-Pintor Fortuny, Prim, Mercadal i Sant Pere, on la ciutat respira i agafa
embranzida.</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">La plaça del Mercadal
esdevé el principal d’aquests espais oberts: és el nucli de la ciutat antiga i
el seu centre geogràfic (i encara ho és, ja que la ciutat s’ha desenvolupat
urbanísticament al seu voltant); la seva disposició, tangencial a l’eix urbà
(principal accés a la plaça), indica la manca de voluntat monumentalística de la
plaça, sense treure-li categoria urbanística. Cal tenir en compte que la plaça
no és fruit d’un projecte unitari, com s’esdevé amb moltes places porxades de
Catalunya del segle XIX (Plaça Reial de Barcelona, Plaça Clarà d’Olot, Plaça
del Mercadal d’Agramunt…), sinó que és fruit de l’evolució urbana de Reus: va
passar de ser un espai situat fora muralles al segle XIII, a tocar d’un dels principals
portals de la vila vella, a ser el centre neuràlgic de la vila al segle XV, tal
i com indica Pere Anguera a ‘Urbanisme i arquitectura de Reus’.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Per tot això,
podríem afirmar que els edificis que tanquen la plaça i li donen el seu
caràcter tenen una anarquia ordenada: les cornises tenen alçades diverses (amb
poques variacions), els edificis són d’èpoques diferents (des de modestos edificis
del segle XIX fins a la rotunditat del Gaudí Centre, passant per l’exhuberància
de la casa Navàs de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, d’inicis del segle
XX) amb acabats diversos (arrebossat, pedra natural, plaques fotovoltaïques…), finestrals
de formes diverses (predomini de la proporció vertical) acompanyats majoritàriament
de balcons amb baranes de barrots de ferro, porxos fragmentats sense una
modulació única... a més, l’edifici de l’Ajuntament (l’aspecte actual és de
mitjans del segle XX) trenca el paral·lelisme de les façanes i gira subtilment
per enllaçar els carrers Metge Fortuny i Galanes i orientar-se a sud. Amb
aquest simple gest, l’Ajuntament marca la seva presència sense ostentacions
innecessàries. La plaça té unes dimensions tals que assumeix amb naturalitat
totes aquestes diferències, tot formant un conjunt amb molta personalitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Les modificacions
dutes a terme aquest segle han reforçat el seu caràcter: el projecte de reforma
de l’edifici on es situa el Gaudí Centre va decidir eliminar el porxo a doble
alçada situat a la cantonada amb el carrer Monterols, sàvia decisió que ha
tornat a unificar les alçades dels porxos i li ha tret el protagonisme que
aquesta cantonada no hauria d’haver tingut mai; el paviment s’ha anivellat
(mantenint la coca central històrica) i s’ha eliminat el trànsit rodat, fet que
ha potenciat l’espai buit (si us plau, podríeu treure els bancs, que fan nosa?)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot incrementant les possibilitats de generació
d’activitats. Buidor de matinada, ebullició per Sant Pere.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="EN-GB" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: EN-GB;">Josep M.
Lapeyra </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="EN-GB" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: EN-GB;">Arquitecte</span></span></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="EN-GB" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: EN-GB;"> </span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Fotografies: Josep M. Lapeyra</span></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtBB4tLXJggdmg1jN31JoqCWqUpfRRzg8BfAgZ8QPNuAoez5_C-etPKn-oC7zG8iIVmFqSxPj75zm_aFcB5nJs2s969a6p0BTJvUpkp4iEN9LfmpqHHlHJHVjAUmYsRpp7O9GVV4mz1f3u/s1600/IMG_2141.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtBB4tLXJggdmg1jN31JoqCWqUpfRRzg8BfAgZ8QPNuAoez5_C-etPKn-oC7zG8iIVmFqSxPj75zm_aFcB5nJs2s969a6p0BTJvUpkp4iEN9LfmpqHHlHJHVjAUmYsRpp7O9GVV4mz1f3u/s640/IMG_2141.JPG" width="640" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9CuSZJKM-JfdqhOW5IsMV_oeSSrW7f20gbEndZYirqrcbDYh9uFzcjMWSU71GcrLMC9ccdTh4okVumDqs78vx7VqO3CAHO7CD6wLfZeYHEVi2OkeFXh8yqkG6jVOi9P39cFmWQ4nsauHW/s1600/IMG_2199.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9CuSZJKM-JfdqhOW5IsMV_oeSSrW7f20gbEndZYirqrcbDYh9uFzcjMWSU71GcrLMC9ccdTh4okVumDqs78vx7VqO3CAHO7CD6wLfZeYHEVi2OkeFXh8yqkG6jVOi9P39cFmWQ4nsauHW/s640/IMG_2199.JPG" width="640" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9CuSZJKM-JfdqhOW5IsMV_oeSSrW7f20gbEndZYirqrcbDYh9uFzcjMWSU71GcrLMC9ccdTh4okVumDqs78vx7VqO3CAHO7CD6wLfZeYHEVi2OkeFXh8yqkG6jVOi9P39cFmWQ4nsauHW/s1600/IMG_2199.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-13963667135667816812013-06-10T18:45:00.003+02:002013-06-10T18:52:00.271+02:00Les grans coses<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10pt;">Arribo a
l’estació de tren de Reus després d’un trajecte des de Barcelona. Tot just fa
una estona ha parat de ploure i el terra està encara moll. Distretament camino
cap a casa, però quelcom extraordinari em fa aturar la marxa en sec: una petita
fulla d’un arbre caiguda a terra, a l’asfalt, acull damunt seu una gota
d’aigua, una sola gota impertèrrita, aliena al moviment del seu voltant. Me la
miro emocionat i encuriosit i, després d’una estona de dubte, intento agafar-la
per emportar-me-la i poder compartir el moment. Error! La gota es desfà i
s’acaba l’encant. Però queda un moment de bellesa extrema, de fragilitat... un moment
inoblidable.</span></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10pt;">D’aquest fet
el tòpic popular en diria fixar-se en les ‘petites coses’. No ens equivoquéssim
pas: aquestes són les grans coses de la vida. La resta és silenci.</span></b></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10pt;">Josep M. Lapeyra</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10pt;">arquitecte </span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10pt;"> </span></b><span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10pt;"><span style="font-size: xx-small;"> Fotografia: Josep M. Lapeyra</span></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikMDKKmjOAE0m-auv4KuIwm8SJZ-m_tBtx34nwnxs9xqHPSintF9uv-9xYfdHSylMwrwln1bghMp5ZWJ9moDfw5Rn9HfpMUWnkfA8xKGI3yPIJcfT3H9tbBA3vvdwDgbeR7mRQHDbgCXYo/s1600/gota.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikMDKKmjOAE0m-auv4KuIwm8SJZ-m_tBtx34nwnxs9xqHPSintF9uv-9xYfdHSylMwrwln1bghMp5ZWJ9moDfw5Rn9HfpMUWnkfA8xKGI3yPIJcfT3H9tbBA3vvdwDgbeR7mRQHDbgCXYo/s640/gota.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-44491844964967241302013-05-23T19:12:00.000+02:002013-05-23T19:14:19.552+02:00Bélmez (pallasso)<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cara de Bélmez, en format pallasso, apareguda a la pica del despatx... misteri per resoldre. Seguirem informant.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgycb3HMPsMGeIawckoCQ6_2lnrBASspAKo54vIw8vkBrBoUn-HD2dCjehqshxQ3J6En6vz22L4Ps5QsJywP1hojchgT0TBigz3ft0tF7cOsqE44heP5S6JAGodtYUsDg4LBoFCy291909/s1600/IMG_1197.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgycb3HMPsMGeIawckoCQ6_2lnrBASspAKo54vIw8vkBrBoUn-HD2dCjehqshxQ3J6En6vz22L4Ps5QsJywP1hojchgT0TBigz3ft0tF7cOsqE44heP5S6JAGodtYUsDg4LBoFCy291909/s640/IMG_1197.JPG" width="392" /></a></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Fotografia: Josep M. Lapeyra</span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-27407908812251904892013-05-16T11:25:00.004+02:002013-05-16T11:26:48.380+02:00Desconnectar<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Quant sento les
expressions ‘desconnectar’, ‘carregar piles’, ‘crisi postvacacional’, entre
d’altres perles, se m’encenen totes les alarmes. Desconnectar de què? De la
vida que portem? Potser és que la feina que fem no ens interessa gens, només és
per guanyar quatre duros i sobreviure, i necessitem un canvi per oblidar-nos
del que fem la major part d’hores de la nostra vida. Trista vida! Potser és
massa fàcil dir que si no t’agrada la feina que fas el millor és canviar-la i
trobar-ne una que et doni més satisfacció, tenint en compte els temps que
corren en què el treball és escàs. Si el canvi no és possible, el que cal és
assumir la feina que tens amb tota la dignitat possible: totes les feines en
tenen. Recordo una exposició del fotògraf Richard Avedon al Caixafòrum de
Barcelona, amb retrats de personatges de l’Amèrica profunda que reflectien
cares treballades per la dura feina que duien a terme, però amb un altíssim
grau de dignitat. Crec que aquesta gent no necessita desconnectar, sap que viure
i treballar és un tot i no hi ha dissociació possible; si no ens ho plantegem
així, desaprofitarem l’única vida que tenim. Òbviament que hi ha feines dures,
duríssimes, que exigeixen descansar i alliberar el cervell amb d’altres
activitats, però no cal que ens desconnectem: la vida és única i un cop
s’acaba, adéu-siau! </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Tot això és també
aplicable a la ditxosa ‘crisi postvacacional’. Crisi, quina crisi? Les
vacances, els viatges, la feina, són tot plegat un continuum, i així ho hem de
plantejar. No són parcel·les estanques. I a la gent que no té feina, què li han
d’explicar de crisis postvacacionals! Tant de bo els diaris i els informatius
de televisió i ràdio seriosos deixin de fer reportatges d’aquest maleït
concepte (i, a sobre, donen consells de com superar-ho!). </span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Vade retro!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Josep M. Lapeyra</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">arquitecte</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7gi9nwOicqPCf3X2ZgkWt7dxlVmSVczveGxOYj-ALJ8oQA9aoxdztLnq6YL9UalW32HxoTbNbtjZlwAr2ANPTNVeA4rz5rDvPKZYSBKe-3xiVeb_xxRFazuUdANClVJbvBmWWw0HA2gZ-/s1600/IMG_1325.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7gi9nwOicqPCf3X2ZgkWt7dxlVmSVczveGxOYj-ALJ8oQA9aoxdztLnq6YL9UalW32HxoTbNbtjZlwAr2ANPTNVeA4rz5rDvPKZYSBKe-3xiVeb_xxRFazuUdANClVJbvBmWWw0HA2gZ-/s320/IMG_1325.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> <span style="font-size: xx-small;">Fotografia: Josep M. Lapeyra</span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-74380515548027656592013-05-15T12:23:00.001+02:002013-05-15T13:08:13.359+02:00Camins (córrer)<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Canviar de ciutat
(indefinidament) és una experiència difícil per qui ha viscut amb passió la
seva ciutat d’origen. Un cop assumit el canvi, cal situar-se, entendre l’entorn.
Començar per l’espai urbà: carrers, places, botigues, esglésies, cafès, teatres.
Trobar aquells racons que et fan sentir acollit. Caminar pels carrers sense
rumb definit. Descobrir espais emocionants. Obrir els ulls de bat a bat.
Escoltar converses de persones, miols de gats, piulades d’ocells, piulades de mòbils.
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Un cop assumit l’entorn
urbà, cal atrevir-se amb l’entorn rural. S’ha d’obrar de la mateixa manera, amb
la diferència notable que els carrers (regulars i pavimentats) es transformen
en camins (irregulars i de terra) i les illes de cases (el cel és el sostre) en
camps (el cel és l’horitzó). I potser la millor manera d’entendre l’espai rural
és fer-ho corrent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Córrer és veure el
territori en seqüències contínues que el cervell va assimilant subtilment,
pràcticament sense esforç, perdent detalls però assumint la globalitat. És la
velocitat justa que permet interioritzar allò que veiem tot assolint distàncies
relativament llargues; d’aquesta manera podem fer-nos una idea de bona part de
l’àmbit rural que envolta l’urbà i alhora entendre millor la ciutat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Trepitjar la terra
dels camins els capvespres de primavera corrent a un ritme suau és una
experiència única: una llum matisada, una temperatura òptima, piuladissa
d’orenetes... Conéixer el lloc d’acollida és la millor manera d’estimar-lo.</span></div>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Josep M. Lapeyra </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">arquitecte</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial; font-size: xx-small; line-height: 19px; text-align: left;"> Fotografia: Josep M. Lapeyra</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy4-NxmQJgjZGeKSG_sa43WJQDXpWdtMGjSRh6BBjXxVA7mf7exz6VRG4xMcUY77EAt7mEfYlKpFmWDCPrsCF-qtPoouQJGmZWXbyRsnMbVqnf9bTviAqnKKE2TW1MnQT5I4MaedobCWpu/s1600/IMG_4914.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy4-NxmQJgjZGeKSG_sa43WJQDXpWdtMGjSRh6BBjXxVA7mf7exz6VRG4xMcUY77EAt7mEfYlKpFmWDCPrsCF-qtPoouQJGmZWXbyRsnMbVqnf9bTviAqnKKE2TW1MnQT5I4MaedobCWpu/s640/IMG_4914.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-37694477094939822562013-04-28T20:22:00.000+02:002013-04-28T20:28:58.795+02:00Ofici d'arquitecte<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Ofici d’arquitecte: responsabilitat social. Allò que
projectem i construïm roman durant molts anys i entra a formar part del paisatge, tan urbà
com rural. L’arquitecte crea espais interiors habitables, comfortables,
emocionants… i també omple espais exteriors amb objectes que transformen el
paisatge on es situen. La responsabilitat de l’arquitecte va més enllà de la
normativa i del client: els nostres projectes passen a formar part de l’imaginari
col·lectiu i això no s’ha de menystenir. </span><span lang="EN-GB" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: EN-GB; mso-fareast-font-family: "Adobe Heiti Std R";"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Són creació pura.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="EN-GB" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: EN-GB; mso-fareast-font-family: "Adobe Heiti Std R";"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Josep M. Lapeyra</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="EN-GB" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: EN-GB; mso-fareast-font-family: "Adobe Heiti Std R";"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">arquitecte</span> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_LBZhMJDaHzpCoR0hbY0JgaJWHKYCwFDXyAC57DExLYAfDr0118rn9oxb2T76v5Fu_CRtZ0Bn8URXOF-iQn5khuP4Zq9Hx_H0PtmtaTDz8n8992ZR7XKgekATG3FooKgMFgK7TMaFMQbc/s1600/vinyols.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_LBZhMJDaHzpCoR0hbY0JgaJWHKYCwFDXyAC57DExLYAfDr0118rn9oxb2T76v5Fu_CRtZ0Bn8URXOF-iQn5khuP4Zq9Hx_H0PtmtaTDz8n8992ZR7XKgekATG3FooKgMFgK7TMaFMQbc/s320/vinyols.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="EN-GB" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">arquitectes: Núria Amat / Josep M. Lapeyra</span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-14140946931772811872013-03-20T11:44:00.001+01:002013-03-20T12:08:24.642+01:00Article a NW Revista de Reus<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw52aMLDMZ7y8gUCExDK3-BgThO5Z9dWK5wsYs5viqTVRFH3iNDeCTAsJDxLuzH6l_lVFGVPxHAe4Y_pukuS2eyNDTuMgErVjcF6-2ItdtqtqVws3_UwAfhYKEWo5RbdtteYCKTsiaQp_j/s1600/antoni+bonet2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="117" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw52aMLDMZ7y8gUCExDK3-BgThO5Z9dWK5wsYs5viqTVRFH3iNDeCTAsJDxLuzH6l_lVFGVPxHAe4Y_pukuS2eyNDTuMgErVjcF6-2ItdtqtqVws3_UwAfhYKEWo5RbdtteYCKTsiaQp_j/s200/antoni+bonet2.JPG" width="200" /></a><a href="http://www.nwrevistadereus.cat/opinio/Polseres-Vermelles-i-l%27arquitectura/990/" target="_blank">http://www.nwrevistadereus.cat/opinio/Polseres-Vermelles-i-l%27arquitectura/990/ </a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8583583379375889062.post-53572761191511511622013-02-17T20:39:00.000+01:002013-04-28T20:27:47.092+02:00Salut!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaVU-7hpS25M5RebhZ2SCmQOpaWq22TT16GTRc5Garbqec7Cm47mm_1z4wNdpiOirvhNumUNJ5JKIzW5ujkKkSG_ufWtShIUduhuAdC7VtCHDuUoPRvloT8mBiW9COW9TwpXcWqNtgesbj/s1600/portada2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="369" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaVU-7hpS25M5RebhZ2SCmQOpaWq22TT16GTRc5Garbqec7Cm47mm_1z4wNdpiOirvhNumUNJ5JKIzW5ujkKkSG_ufWtShIUduhuAdC7VtCHDuUoPRvloT8mBiW9COW9TwpXcWqNtgesbj/s640/portada2.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14429867431470996636noreply@blogger.com0