Arribo a
l’estació de tren de Reus després d’un trajecte des de Barcelona. Tot just fa
una estona ha parat de ploure i el terra està encara moll. Distretament camino
cap a casa, però quelcom extraordinari em fa aturar la marxa en sec: una petita
fulla d’un arbre caiguda a terra, a l’asfalt, acull damunt seu una gota
d’aigua, una sola gota impertèrrita, aliena al moviment del seu voltant. Me la
miro emocionat i encuriosit i, després d’una estona de dubte, intento agafar-la
per emportar-me-la i poder compartir el moment. Error! La gota es desfà i
s’acaba l’encant. Però queda un moment de bellesa extrema, de fragilitat... un moment
inoblidable.
D’aquest fet
el tòpic popular en diria fixar-se en les ‘petites coses’. No ens equivoquéssim
pas: aquestes són les grans coses de la vida. La resta és silenci.
Josep M. Lapeyra
arquitecte
Fotografia: Josep M. Lapeyra