12 de febr. 2014

Quatre columnes (article publicat a 'Diari de Tarragona', 7 de febrer de 2014)


L’Ajuntament de Reus segueix amb la seva tasca de decorar la ciutat. Segurament és l’únic que es pot fer en temps de mancança de recursos, quan l’obra pública es limita a l'arranjament de paviments i enllumenat, i un cop oblidades per força les grans obres de lluïment. A l’espera de la reforma de la Plaça Llibertat desitjada per l’alcaldia, sobtadament han sorgit quatre columnes en aquesta plaça. Es veu que provenen del cinema Kursaal que antigament existia a la mateixa plaça, i que va ser enderrocat sense compassió per gent sense criteri, o potser sí que tenien criteri: l’econòmic. La mateixa sort que va tenir, per exemple, l’Hotel Londres situat a la plaça Prim, que va ser substituït per una bèstia fora de lloc, amb una alçada desmesurada per les dimensions de la plaça i que provoca massa ombra a l’espai lliure.
Urbanísticament, les quatre columnes han sabut trobar el seu espai, al costat d’un parterre de la banda nord, i amb una àmplia perspectiva des de la banda sud. En sentit longitudinal, des de l’avinguda Sant Jordi, pràcticament desapareixen en un lateral darrera la caixa de granit i xapa de l’escala de l’aparcament soterrat, mentre que en sentit transversal es situen amb un teló de fons format per la vegetació de la banda nord de la plaça i amb múltiples angles de visió des de la resta d’orientacions. Una col·locació discreta que no entra en competència amb d’altres elements de la plaça (competir amb les grans columnes de ventilació i il·luminació és impossible).
Òbviament, el fet que s’hagin col·locat quatre columnes (se’n van conservar més?) ens remet immediatament a les quatre columnes jòniques de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, recentment restituïdes. El simbolisme no és gratuït, de la mateixa manera que no ho és a Montjuïc (les quatre barres de la bandera catalana); cal tenir en compte, però, que les columnes de Barcelona formaven part d’un conjunt projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch per la muntanya de Montjuïc on, a part de les quatre columnes frontals, es situaven dos grups de vuit columnes a banda i banda de la plaça generada en aquest espai. Aquestes no han estat restituïdes, tot i que no estaria de més, ja que el reconstruït Pavelló Alemany de l’Exposició Universal del 1929 de l’arquitecte Ludwig Mies Van der Rohe s’entén completament amb les vuit columnes jòniques que justament es trobaven davant del Pavelló, les quals ja existien en erigir-lo i que Mies Van der Rohe va assumir com a part inalienable del projecte.
A Reus, la col·locació de les columnes, tot i l’encert en la disposició, forma part de la necessitat d’aquest consistori d’omplir els espais buits amb elements diversos, com passa amb els bancs de la Plaça Mercadal, que encara aguanten sense que l’Ajuntament hagi entès que alteren la concepció de l’espai i varien els moviments propis d’aquest tipus de places. Recordar el passat de Reus és encertat, sobretot si aquest record té un simbolisme afegit, però no ho és tant decorar la ciutat en comptes de pensar-la globalment.

Josep M. Lapeyra i Farré
Arquitecte
                                                                                                                                                                       Fotografia: Josep M. Lapeyra

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada