L'última vegada

Te’n recordes del primer petó? Aquesta és una frase recurrent en què la memòria fa un salt al passat per recordar un moment extraordinari on tot va començar. El que no sovinteja, però, és plantejar-se que cada dia pot ser l’última vegada d’alguna cosa sense saber-ho. Heu pensat mai en les parelles que es separen? Un dia es van fer un petó que cap dels dos sabia que era l’últim. I la mort? Quan et comuniquen l’adéu d’una persona coneguda, el primer que penses és l’últim cop que la vas veure, que vas estar amb ella sense saber que era l’última vegada; llavors t’entra una buidor interior, un pensar en tot el que ja no podràs fer.

L’última vegada que la meva filla va veure el seu company de classe (sense saber que era l’última vegada).
L’última vegada que els meus fills van veure el seu avi (sense saber que era l’última vegada).

L’ultima vegada que vaig veure l’amiga de la universitat (sense saber que era l’última vegada).

L’última vegada és el record viu, tot i que el present sigui dolorós.

L’última vegada pot ser un inici que amoroseix el dol.

Tot allò que vivim, si ho plantegem com si fos l’última vegada, permet passar del buit a la plenitud instantàniament, ens fa estar preparats per la següent etapa i superar el mal que ens fa saber que tot té un final. 

Quan tot acaba tot comença.

Josep M. Lapeyra i Farré

Arquitecte

                                                                                                                                                                       Fotografia: Josep M. Lapeyra