15 de maig 2013

Camins (córrer)

Canviar de ciutat (indefinidament) és una experiència difícil per qui ha viscut amb passió la seva ciutat d’origen. Un cop assumit el canvi, cal situar-se, entendre l’entorn. Començar per l’espai urbà: carrers, places, botigues, esglésies, cafès, teatres. Trobar aquells racons que et fan sentir acollit. Caminar pels carrers sense rumb definit. Descobrir espais emocionants. Obrir els ulls de bat a bat. Escoltar converses de persones, miols de gats, piulades d’ocells, piulades de mòbils.
Un cop assumit l’entorn urbà, cal atrevir-se amb l’entorn rural. S’ha d’obrar de la mateixa manera, amb la diferència notable que els carrers (regulars i pavimentats) es transformen en camins (irregulars i de terra) i les illes de cases (el cel és el sostre) en camps (el cel és l’horitzó). I potser la millor manera d’entendre l’espai rural és fer-ho corrent.
Córrer és veure el territori en seqüències contínues que el cervell va assimilant subtilment, pràcticament sense esforç, perdent detalls però assumint la globalitat. És la velocitat justa que permet interioritzar allò que veiem tot assolint distàncies relativament llargues; d’aquesta manera podem fer-nos una idea de bona part de l’àmbit rural que envolta l’urbà i alhora entendre millor la ciutat.
Trepitjar la terra dels camins els capvespres de primavera corrent a un ritme suau és una experiència única: una llum matisada, una temperatura òptima, piuladissa d’orenetes... Conéixer el lloc d’acollida és la millor manera d’estimar-lo.

Josep M. Lapeyra 
arquitecte

                                                                                                                                                                       Fotografia: Josep M. Lapeyra

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada